El 2023 ha esdevingut l’any de la intel·ligència artificial (IA). La generació automàtica de textos, imatges i àudios a través d’eines com el ChatGPT està revolucionant la creació de continguts i ha fet explotar més d’una ment incrèdula.
De fet, la IA va tan de pressa i és tan fàcil d’utilitzar que, fins i tot, alguns líders d’opinió com Elon Musk ja han començat a tenir-ne por i han demanat frenar-ne l’ús.
Què hi ha de bo i quins perills comporta la IA? Reduirà el nostre sentit crític? Ens en podem beneficiar o ens prendrà la feina? En el següent article, repassem els avantatges de la IA i en valorem els límits.
Però, anem a pams.
Què és la intel·ligència artificial?
La intel·ligència artificial (IA) és un camp d’investigació englobat per múltiples disciplines que s’ocupa de crear sistemes i algoritmes que ensenyen les màquines a desenvolupar tasques complexes, fins ara només pròpies dels humans.
La IA funciona mitjançant algoritmes. Però, què és un algoritme?
Un algoritme és un conjunt ordenat d’instruccions que enviem a una màquina perquè realitzi una funció o funcions determinades. En el cas de la IA, els algoritmes que utilitza són solucions o passos, basats en models matemàtics i estadístics, que guien el sistema perquè ofereixi la resposta més adequada i ajudi a prendre millors decisions.
Com aprèn una IA?
La IA s’alimenta de la informació recopilada durant dècades, a més de les dades que proporcionen els usuaris que la utilitzen. Com més persones la fan servir i més preguntes ha de respondre, més ràpid aprèn.
Per a fer-ho, emula mecanismes propis del raonament humà (reconeixement de patrons, connexió entre elements…) i se serveix de l’aprenentatge automàtic: resol qüestions en funció del coneixement i de l’experiència que va adquirint. L’objectiu? Que cada cerca sigui més acurada que l’anterior.
Com més persones la utilitzen i més preguntes respon, més ràpid aprèn.
Quines possibilitats tenim amb la IA?
Cada dia que passa, apareixen noves eines basades en intel·ligència artificial. Fins i tot, utilitzem o hem utilitzat aplicacions que treballen amb intel·ligència artificial i no ho sabem.
Has vist mai com Google Fotos et classifica per carpetes les fotografies segons les persones, els llocs i les coses que hi apareixen?
On s’aplica la intel·ligència artificial?
La IA pot aplicar-se en infinitat d’àmbits. Des de la medicina (és capaç de detectar malalties de manera precoç), passant per la indústria, el transport, les finances o la lingüística. Veiem alguns exemples de camps d’aplicació de la intel·ligència artificial:
1 | Processament de llenguatge natural o PLN
El processament del llenguatge natural és una branca de la intel·ligència artificial relacionada amb la lingüística. Serveix perquè les màquines processin ordres, escrites o parlades, i responguin emulant el llenguatge humà.
Alguns exemples molt comuns són les eines de correcció automàtica o el text predictiu dels nostres mòbils i serveis de correu electrònic com Gmail.
A més, el gran avenç del PLN és que les màquines ja no només processen els missatges que reben, sinó que poden arribar a conèixer-ne, fins i tot, la intencionalitat i els matisos.
2 | Computer speech
És la branca de la IA que permet convertir missatges d’àudio en missatges de text (speech-to-text) i missatges de text en missatges de veu (text-to-speech). En aquest segon camp és clau l’accent i l’entonació.
Aquesta tecnologia s’utilitza en el desenvolupament d’assistents virtuals, sistemes de navegació per a vehicles, audiollibres o eines d’accessibilitat per a persones amb discapacitats visuals, etc., i ha evolucionat moltíssim en els últims anys.
Notes la diferència quan parla un sistema de navegació d’un cotxe antic en comparació amb un de més nou?
Pots veure ràpidament com funciona, introduint un text al Traductor de Google i escoltant-ne després l’entonació. També a través de l’aplicació de transcripció instantània del mateix gegant americà. Al·lucina com transcriu allò que dius amb alta precisió!
3 | Computer vision
És la branca de la intel·ligència artificial que ensenya les màquines a interpretar i entendre el món visual. Pot analitzar i comprendre imatges, vídeos i il·lustracions i extreure’n informació.
Com funciona? L’eina obté una imatge, la processa de manera automàtica i en fa una interpretació.
S’utilitza per a detectar i reconèixer objectes, fer-ne un seguiment, estimar una posició o reconèixer una persona.
El desbloqueig facial del mòbil seria un clar exemple de visió per computador, ja que el sistema és capaç de reconèixer una cara, a partir de punts de referència (ulls, nas, boca…). També ho són els sistemes de conducció autònoma o la realitat augmentada i virtual. En medicina, serveix per detectar malalties en una fase molt inicial.
En l’àmbit més personal, si t’agrada la jardineria, pots provar un exemple d’aplicació de visió per computador descarregant-te l’app PictureThis. A través de l’aplicació, fotografia una planta que tinguis a casa i et dirà quina és, com has de cuidar-la i si pateix alguna malaltia o plaga.
4 | La intel·ligència artificial generativa
En el món del periodisme i de la investigació, la intel·ligència artificial generativa ofereix moltes possibilitats. Té a veure amb les tècniques i models d’IA que serveixen per a generar dades que encara no existeixen. Mitjançant l’aprenentatge automàtic i, a partir de l’experiència i la lectura de patrons estadístics, permet crear informació de noves dades o mostres.
La intel·ligència artificial generativa permet escriure notícies de manera automàtica com, per exemple, resultats esportius, informes financers o dades meteorològiques.
I, si no t’ho creus, mira:
NewsGPT, el primer canal de notícies d’Estats Units generat completament per IA
5 | Robòtica
Resumint-ho molt, la robòtica és la tecnologia més complexa de la IA. Implica la interacció amb totes les branques anteriors i altres disciplines com l’enginyeria, la mecànica o l’electrònica.
Els robots poden ser capaços de moure’s, reconèixer objectes (Computer vision), entendre significats (PLN), executar accions de manera precisa i, fins i tot, comunicar-se (Computer speech).
Com pot afectar la intel·ligència artificial en el món del periodisme i de la comunicació?
Sense entrar a valorar les preocupacions ètiques que planteja el sistema, la IA pot ajudar a simplificar les tasques menys creatives i – de retruc – contribuir a augmentar la productivitat dels periodistes. I és que la intel·ligència artificial permet recopilar informació de diverses fonts, resumir notícies i aglutinar dades en pocs segons i de manera automàtica.
Ara bé, cal aprendre a utilitzar-la i desenvolupar, ara més que mai, el nostre sentit crític. Si no hi ha supervisió, el resultat pot ser més perjudicial que positiu:
BuzzFeed usa ChatGPT para impulsar la creatividad editorial y acaba publicando SEO
Com hem d’adaptar-nos a l’arribada massiva de la IA?
Està clar que, a mesura que la tecnologia avanci, tard o d’hora les persones i les organitzacions ens hi haurem d’adaptar. Per sobreviure en aquest nou món que se’ns planteja, les persones amb feines repetitives i amb poc valor afegit estan obligades a reinventar-se i a potenciar el seu costat més creatiu.
A l’equip directiu de Domestika, per exemple, empresa autodefinida com “la major comunitat creativa”, no li ha tremolat el pols per reduir el 45% de la seva plantilla a Espanya escudant-se amb l’arribada del ChatGPT i la IA.
I en un futur? Com podrem evitar que situacions com aquesta es repeteixin sovint?
Malgrat que encara és aviat per a pronosticar com afectarà l’arribada de la Intel·ligència artificial, en aquest futur robotitzat la formació serà clau. Per què?
- Per entendre i utilitzar de manera correcta les tecnologies basades en IA.
- Per establir pautes i determinar qüestions ètiques, com ara la privacitat, la transparència i la responsabilitat social.
- Per a preparar-nos per a possibles desafiaments, com ara la necessitat de gestionar noves expectatives dels clients.
- Per aprendre a diferenciar el que és real d’allò inventat.
Amb les noves eines basades en IA també hem de desenvolupar la nostra capacitat de dubtar de tot allò que veiem i llegim. Per això, d’ara endavant, la validació de continguts anirà agafant importància, i caldrà dissenyar eines específiques per a detectar informacions errònies o, directament, falses.
Charles Darwin ho tenia molt clar:
“Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents, sinó les que s’adapten millor al canvi.”
Veurem.
Laia Dolcet